{"id":3298,"date":"2020-01-29T18:14:43","date_gmt":"2020-01-29T17:14:43","guid":{"rendered":"http:\/\/midnightblue-snail-644681.hostingersite.com\/?p=1595"},"modified":"2020-01-29T18:14:43","modified_gmt":"2020-01-29T17:14:43","slug":"a-andreu-barrabi-el-meu-mentor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/a-andreu-barrabi-el-meu-mentor\/","title":{"rendered":"A ANDREU BARRABINO, EL MEU MENTOR"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Aquest article \u00e9s el meu humil homenatge al gran Andreu Barrabino, la persona que va canviar la meva vida a millor. DEP.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Any 2001<\/strong>. Acabava de n\u00e9ixer la meva filla Laura. Jo treballava a l&#039;ag\u00e8ncia de publicitat Bassat Ogilvy i m&#039;estava plantejant un canvi professional.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\">Un company de feina em va aconsellar parlar amb Andreu Barrabino.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\">\u201cDigues-li que t&#039;agradaria impartir una classe\u201d- em va comentar- \u201cPossiblement et donar\u00e0 una oportunitat\u201d\u2026<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\">Una oportunitat?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Andreu Barrabino<\/strong> em va obrir les portes d&#039;un nou m\u00f3n.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Andreu<\/strong> em guio per un nou cam\u00ed fins que vaig descobrir la meva veritable vocaci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Andreu<\/strong> em va acompanyar i em va supervisar en tot moment.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Andreu<\/strong> em va aconsellar qu\u00e8 fer i qu\u00e8 no fer.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Andreu<\/strong> em va obrir les portes de la felicitat professional perqu\u00e8 vaig comen\u00e7ar com a professora d&#039;Intel\u00b7lig\u00e8ncia Emocional i de mica en mica, em vaig anar preparant per ampliar aquest camp i abastar nous terrenys. L&#039;Andreu em va animar a fer noves classes: comunicaci\u00f3, m\u00e0rqueting, estrat\u00e8gia, creativitat\u2026 Vaig ser tutora d&#039;alguns TFC, ara TFG i vaig adquirir experi\u00e8ncia com a docent. La veritat \u00e9s que tenia l&#039;Andreu sempre al meu costat quan em sorgia alguna pregunta i sobretot per encoratjar-me a acceptar nous reptes.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Va ser primer el meu mentor i, a poc a poc, el meu amic.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\">Com a amic va ser alg\u00fa incomparable. Em sento \u201c\u00f2rfena\u201d perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil trobar una persona que t&#039;escolti com ell, que et somrigui com ell, que sigui sempre present quan li parles, que t&#039;entengui, t&#039;aconselli i et cuidi amb humilitat, afecte i bondat.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\">Sempre recordava els amics, els professors, els alumnes i sobretot, la fam\u00edlia, a qui esmentava freq\u00fcentment. Li agradava compartir la vida personal. Era un llibre obert. En podies aprendre infinitat de coses. El seu car\u00e0cter li permetia aconsellar-te un canvi de rumb encara que tu al principi no ho veiessis necessari. Et feia reflexionar. Mai no et deixava indiferent. Per mi un amic t&#039;ha de contradir, estar en desacord, ser valent per dir-te coses que no t&#039;agraden, inspirar-te, impulsar-te a l&#039;acci\u00f3, acompanyar-te quan les coses estan dif\u00edcils i tamb\u00e9 celebrar conjuntament els \u00e8xits. Per mi, l&#039;Andreu era l&#039;amic ideal. A la dist\u00e0ncia, m&#039;acompanyava \u201cvirtualment\u201d. Quan estava amb ell em sentia acompanyada, em presentava altres professors al menjador, m&#039;animava a participar en nous esdeveniments. Quan parlava per tel\u00e8fon amb ell, la sensaci\u00f3 era extraordin\u00e0ria: la seva veu c\u00e0lida, suau, envoltant, em feia sentir important; tenia sempre tot el temps per escoltar-te i quan estava ocupat, t&#039;ho feia saber amb dol\u00e7or, amb respecte. I et convidava a contactar-ho una mica m\u00e9s tard, sempre disposat per ajudar-te.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Any 2002. <\/strong>Andreu em proposa compartir assignatura amb Josep Ramon Robinat, gran professional, expert en M\u00e0rqueting i Comunicaci\u00f3. Un honor per a mi! Un aprenentatge enorme durant els molts anys en qu\u00e8 treballem junts guiant els mateixos alumnes. El millor? Les nostres reunions conjuntes: Andreu, Josep Ramon i jo\u2026 Preparar el cronograma, con\u00e8ixer a priori els alumnes, definir continguts, crear nous reptes, buscar empreses per als treballs finals de l&#039;assignatura\u2026 Moments inoblidables, xerrades que romanen a la meva mem\u00f2ria, idees revolucion\u00e0ries\u2026 Des d&#039;aqu\u00ed recordar tamb\u00e9 Josep Ramon, que ens va deixar el febrer de l&#039;any passat. Quina r\u00e0bia! Per qu\u00e8 se&#039;n van els millors? Per qu\u00e8 se&#039;n van els meus mestres? Com continuar\u00e9 aprenent?<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Any 2003.<\/strong> Andreu em convida a participar al postgrau de Comunicaci\u00f3 Creativa a la UAB. \u00a1Em d\u00f3na una nova oportunitat! \u00c9s una ocasi\u00f3 per preparar-me a impartir un p\u00fablic multicultural. M&#039;encanta la idea! Des de llavors, he de dir que continuo gaudint molt\u00edssim quan tinc alumnes de Llatinoam\u00e8rica, Centream\u00e8rica, altres pa\u00efsos d&#039;Europa, \u00c0sia, \u00c0frica\u2026 \u00c9s un enriquiment continu per a mi. Els que sou professors m&#039;enteneu perfectament. \u00c9s un regal fer classe i aprendre amb els alumnes. A la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona tinc l&#039;ocasi\u00f3 de con\u00e8ixer Santiago Esta\u00fan, una persona entranyable, erudita, honesta, humil. Tamb\u00e9 em sento molt c\u00f2moda treballant-hi, creant noves assignatures per al m\u00e0ster de Psicocreativitat i tutorant els alumnes en els seus Treballs finals de M\u00e0ster. Andreu i Santiago s\u00f3n un t\u00e0ndem magn\u00edfic. L&#039;Andreu em trucava cada mes de febrer per planificar les classes del m\u00e0ster. \u201cTu em dir\u00e0s la teva disponibilitat Maria perqu\u00e8 s\u00e9 que est\u00e0s molt afainada fent classes a empreses\u201d. I et donava diferents alternatives\u2026 S\u00ed, ell em feia les classes i ell em deixava escollir. I \u00e9s clar, jo prioritzava les seves classes davant d&#039;altres projectes perqu\u00e8 volia correspondre, volia que segu\u00eds comptant amb mi, volia seguir aprenent-ne, volia mostrar-li el meu agra\u00efment\u2026<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Any 2009<\/strong>. Andreu em truca i m&#039;insisteix que he de llicenciar-me a ADE. Andreu argumenta que com m\u00e9s preparada estigui, millor futur tindr\u00e9, a la Universitat i en tots els \u00e0mbits de la meva vida. Sento que l&#039;Andreu \u00e9s com el pare que vaig perdre als 18 anys. Es preocupa per mi, s&#039;anticipa a les meves necessitats. L&#039;Andreu sempre ha cuidat molt b\u00e9 la gent. Sento que t\u00e9 una gran experi\u00e8ncia com a pare de 4 magn\u00edfics fills i que m&#039;est\u00e0 aconsellant com si fos filla seva. He de seguir la recomanaci\u00f3. Vull que se senti orgullosa de mi. Li dec molt\u2026 Em matriculo a la Universitat Abat Oliba i en un any aconsegueixo la llicenciatura, ja que em convaliden altres estudis ja realitzats. Andreu est\u00e0 content. Jo tamb\u00e9. \u00c9s un projecte conjunt. \u00c9s un \u00e8xit compartit. Veig als seus ulls que est\u00e0 feli\u00e7. Quina meravella! Sento que la felicitat dels altres \u00e9s molt important per a l&#039;Andreu. \u00c9s una persona Gran!<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Any 2014.<\/strong> Escric el meu primer llibre i li dedico a l&#039;Andreu. Li lliura un exemplar signat i em diu que no mereix la dedicat\u00f2ria. Els m\u00e8rits no li agraden. Repeteixo, \u00e9s una persona humil, senzilla. No vol lluir-se davant de ning\u00fa. \u00c9s un exemple, ho ha estat i ho ser\u00e0. Com en podem aprendre! Com pot aprendre aquesta societat! De cop i volta em diu que el llibre ser\u00e0 una guia per als alumnes de la Universitat i m&#039;anima a fer confer\u00e8ncies presentant el meu llibre. I per descomptat, jo segueixo la seva recomanaci\u00f3 i en dono difusi\u00f3 al meu llibre, avalada per Andreu.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>Any 2019.<\/strong> Al febrer l&#039;Andreu, l&#039;Alfonso Freire i jo anem a l&#039;enterrament del nostre company i amic Josep Ramon Robinat. Andreu condueix el cotxe. Estem molt tristos. Andreu lidera la conversa, destacant els apassionats moments compartits amb el nostre amic. Converses intenses, plenes de valor. Reflexionem. Parlem de la \u201cmuntanya russa\u201d de la vida. Una met\u00e0fora que il\u00b7lustra a la perfecci\u00f3 el passat, present i futur de tots nosaltres. Un cop m\u00e9s, tots coincidim que hem de valorar i gaudir de les persones que estan al nostre costat perqu\u00e8, m\u00e9s aviat o m\u00e9s tard, ja no hi seran\u2026<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\">El 7 de mar\u00e7 Andreu rep la m\u00e0xima distinci\u00f3 a la Universitat Abat Oliba pels seus 25 anys de dedicaci\u00f3 i entrega. Un cop m\u00e9s l&#039;Andreu li treu import\u00e0ncia. Andreu es mereix aquest reconeixement i molts m\u00e9s.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\">Des d&#039;aqu\u00ed el meu agra\u00efment Andreu per tot el que m&#039;has donat, per fer-me reflexionar, per donar-me altres punts de vista, per conv\u00e8ncer-me, per encomanar-me la teva rebel\u00b7lia, per ser el meu amic, per ser el meu mentor, per ser un exemple, per tot all\u00f2 que he apr\u00e8s de tu i per tot el que segueixo aprenent. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #993366; font-size: 14pt;\"><strong>S\u00ed, sempre continuar\u00e9 aprenent de tu. Gr\u00e0cies Andreu.<\/strong><\/span><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Este art\u00edculo es mi humilde homenaje al gran Andreu Barrabino, la persona que cambi\u00f3 mi vida a mejor. DEP. &nbsp; A\u00f1o 2001. Acababa de nacer mi hija Laura. Yo trabajaba en la agencia de publicidad Bassat Ogilvy y me estaba planteando un cambio profesional. Un compa\u00f1ero de trabajo me aconsej\u00f3 hablar con Andreu Barrabino. \u201cDile [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3299,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[135],"tags":[136],"class_list":["post-3298","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-andreu-barrabino","tag-mi-mentor"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3298"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3298\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3299"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mariamunozroca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}