Hem estat uns dies a Londres i realment hem gaudit de l'experiència: música, color, llibertat, ordre, diversitat, tolerància... és una ciutat cosmopolita!
[fusion_builder_container hundred_percent="és" overflow="visible"][fusion_builder_row][fusion_builder_column type="1_1" background_position="left top" background_color="" border_size="" border_color="= border_style » background_image=»» background_repeat=»no-repeat» padding=» margin_top=»0px» margin_bottom=»0px» class=» id=» animation_type=» animation_speed=»0.3″ animation_direction=»left» hide_on_mobile= »no» center_content=»no» min_height=»none»]
I com s'han comunicat els anglesos amb nosaltres?
En general, tots han estat amables i han solucionat els nostres dubtes… Sempre que reunim dos requisits:
- Comunicar-nos-hi amb molta humilitat i màxima educació. Si ets directe i preguntes: “On és el British Museum?” et miren fixament i sembla que s'ofenen. La frase correcta seria: Podria dir-me si us plau on és el British
Museum? o Li puc fer una pregunta?… - Parlar bé anglès: és difícil trobar un anglès que parli espanyol, per tant som nosaltres els qui ens hem d'esforçar per aprendre el seu idioma.
Als restaurants, també hem comprovat la importància de ser molt respectuós: Mai direm ”Una cervesa!” Nooooo! El correcte serà: “M'agradaria (prendre) una cervesa per favor”.
I si necessitem un bolígraf, mai, mai no ho demanarem així: “Em deixes el teu boli?» Haurem de dir: Podria prestar-me el seu bolígraf per favor? O Puc demanar prestat el seu bolígraf si us plau?
Utilitzant aquestes paraules «màgiques», els anglesos són cordials i servicials. Us convido a provar-ho![/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]
