Qui és el Protagonista de les teves Presentacions?

 

Sense públic, no hi ha presentació. Si conec el meu públic m'hi puc adaptar, satisfer les seves necessitats i establir un diàleg. He dit un diàleg? Normalment, pensem que una presentació és unidireccional, com un monòleg, una exposició d'idees que “algú” escolta. Pensem que nosaltres som l'únic emissor i que el públic només té la funció de receptor. Us recordeu de l'esquema de la comunicació que ens van ensenyar a l'escola?

Realment ens van explicar l'esquema de la “informació”, ja que perquè hi hagi veritable comunicació necessitem també la “resposta” del receptor, que anomenem també retroalimentació.

A les presentacions pensem que l'important és el que jo dic i que el públic ja assimilarà els meus missatges. Pensem que jo sóc la persona important a la presentació, perquè sóc “l'expert” i els altres són secundaris perquè només escolten. És això prepotència, ignorància, comoditat…? Potser és lenfocament tradicional.

És cert que a priori hi tinc el paper protagonista. Per descomptat, he de saber molt sobre el tema que ens ocupa, perquè aquí estic, dempeus davant de tots, “dirigint l'orquestra”. Sóc la persona que coneix millor el tema i per això, “m'he guanyat el dret a parlar” (com deia el mestre en oratòria, Dale Carnegie). Ser expert no vol dir saber-ho tot. Ser expert significa gaudir amb el tema, conèixer-ho a fons, estar al dia, fer-se preguntes sense parar, voler compartir les meves idees, enviar missatges memorables, tenir una actitud favorable, voler saber-ne més…

He dit que dirigeixo l'orquestra? Què us sembla? Sí, sóc director de l'orquestra. El públic i jo som un equip, som una orquestra. Al moment de la presentació o ponència, sóc el líder i porto la batuta. I el meu públic, els meus clients, participen en el tema, aporten les seves experiències, “toquen els seus instruments” i, per descomptat, milloren el resultat final. Cada persona que forma el públic és rellevant al resultat de la presentació. Per tant, vull que hi participin, vull establir un diàleg amb ells, vull que enriqueixin la presentació, la nostra presentació. Com més aportacions, millor sonarà la música. Com millor s'integrin els participants, més sintonia i millors resultats.

Pensem empàticament al públic. Allà asseguts, esperant que “algú” els deixi anar un “rotllo” més i desitjant que passi el temps ràpid, per fer les coses que ells consideren prioritàries a la seva vida. NO! Ells són els importants, ells decidiran si la meva presentació és bona o dolenta, si triomf o fracàs. Estic a les mans. La meva actitud davant d'ells ha de ser humilitat, servei. Els demanaré la seva opinió, dialogaré amb ells, els demanaré la seva participació, que preguntin, que aportin les seves anècdotes i experiències. Jo aprendré d'ells!

El públic

 

Cistella de la compra