A ANDREU BARRABINO, EL MEU MENTOR

Aquest article és el meu humil homenatge al gran Andreu Barrabino, la persona que va canviar la meva vida a millor. DEP.

 

Any 2001. Acabava de néixer la meva filla Laura. Jo treballava a l'agència de publicitat Bassat Ogilvy i m'estava plantejant un canvi professional.

Un company de feina em va aconsellar parlar amb Andreu Barrabino.

“Digues-li que t'agradaria impartir una classe”- em va comentar- “Possiblement et donarà una oportunitat”…

Una oportunitat?

Andreu Barrabino em va obrir les portes d'un nou món.

Andreu em guio per un nou camí fins que vaig descobrir la meva veritable vocació.

Andreu em va acompanyar i em va supervisar en tot moment.

Andreu em va aconsellar què fer i què no fer.

Andreu em va obrir les portes de la felicitat professional perquè vaig començar com a professora d'Intel·ligència Emocional i de mica en mica, em vaig anar preparant per ampliar aquest camp i abastar nous terrenys. L'Andreu em va animar a fer noves classes: comunicació, màrqueting, estratègia, creativitat… Vaig ser tutora d'alguns TFC, ara TFG i vaig adquirir experiència com a docent. La veritat és que tenia l'Andreu sempre al meu costat quan em sorgia alguna pregunta i sobretot per encoratjar-me a acceptar nous reptes.

Va ser primer el meu mentor i, a poc a poc, el meu amic.

Com a amic va ser algú incomparable. Em sento “òrfena” perquè és molt difícil trobar una persona que t'escolti com ell, que et somrigui com ell, que sigui sempre present quan li parles, que t'entengui, t'aconselli i et cuidi amb humilitat, afecte i bondat.

Sempre recordava els amics, els professors, els alumnes i sobretot, la família, a qui esmentava freqüentment. Li agradava compartir la vida personal. Era un llibre obert. En podies aprendre infinitat de coses. El seu caràcter li permetia aconsellar-te un canvi de rumb encara que tu al principi no ho veiessis necessari. Et feia reflexionar. Mai no et deixava indiferent. Per mi un amic t'ha de contradir, estar en desacord, ser valent per dir-te coses que no t'agraden, inspirar-te, impulsar-te a l'acció, acompanyar-te quan les coses estan difícils i també celebrar conjuntament els èxits. Per mi, l'Andreu era l'amic ideal. A la distància, m'acompanyava “virtualment”. Quan estava amb ell em sentia acompanyada, em presentava altres professors al menjador, m'animava a participar en nous esdeveniments. Quan parlava per telèfon amb ell, la sensació era extraordinària: la seva veu càlida, suau, envoltant, em feia sentir important; tenia sempre tot el temps per escoltar-te i quan estava ocupat, t'ho feia saber amb dolçor, amb respecte. I et convidava a contactar-ho una mica més tard, sempre disposat per ajudar-te.

Any 2002. Andreu em proposa compartir assignatura amb Josep Ramon Robinat, gran professional, expert en Màrqueting i Comunicació. Un honor per a mi! Un aprenentatge enorme durant els molts anys en què treballem junts guiant els mateixos alumnes. El millor? Les nostres reunions conjuntes: Andreu, Josep Ramon i jo… Preparar el cronograma, conèixer a priori els alumnes, definir continguts, crear nous reptes, buscar empreses per als treballs finals de l'assignatura… Moments inoblidables, xerrades que romanen a la meva memòria, idees revolucionàries… Des d'aquí recordar també Josep Ramon, que ens va deixar el febrer de l'any passat. Quina ràbia! Per què se'n van els millors? Per què se'n van els meus mestres? Com continuaré aprenent?

Any 2003. Andreu em convida a participar al postgrau de Comunicació Creativa a la UAB. ¡Em dóna una nova oportunitat! És una ocasió per preparar-me a impartir un públic multicultural. M'encanta la idea! Des de llavors, he de dir que continuo gaudint moltíssim quan tinc alumnes de Llatinoamèrica, Centreamèrica, altres països d'Europa, Àsia, Àfrica… És un enriquiment continu per a mi. Els que sou professors m'enteneu perfectament. És un regal fer classe i aprendre amb els alumnes. A la Universitat Autònoma de Barcelona tinc l'ocasió de conèixer Santiago Estaún, una persona entranyable, erudita, honesta, humil. També em sento molt còmoda treballant-hi, creant noves assignatures per al màster de Psicocreativitat i tutorant els alumnes en els seus Treballs finals de Màster. Andreu i Santiago són un tàndem magnífic. L'Andreu em trucava cada mes de febrer per planificar les classes del màster. “Tu em diràs la teva disponibilitat Maria perquè sé que estàs molt afainada fent classes a empreses”. I et donava diferents alternatives… Sí, ell em feia les classes i ell em deixava escollir. I és clar, jo prioritzava les seves classes davant d'altres projectes perquè volia correspondre, volia que seguís comptant amb mi, volia seguir aprenent-ne, volia mostrar-li el meu agraïment…

Any 2009. Andreu em truca i m'insisteix que he de llicenciar-me a ADE. Andreu argumenta que com més preparada estigui, millor futur tindré, a la Universitat i en tots els àmbits de la meva vida. Sento que l'Andreu és com el pare que vaig perdre als 18 anys. Es preocupa per mi, s'anticipa a les meves necessitats. L'Andreu sempre ha cuidat molt bé la gent. Sento que té una gran experiència com a pare de 4 magnífics fills i que m'està aconsellant com si fos filla seva. He de seguir la recomanació. Vull que se senti orgullosa de mi. Li dec molt… Em matriculo a la Universitat Abat Oliba i en un any aconsegueixo la llicenciatura, ja que em convaliden altres estudis ja realitzats. Andreu està content. Jo també. És un projecte conjunt. És un èxit compartit. Veig als seus ulls que està feliç. Quina meravella! Sento que la felicitat dels altres és molt important per a l'Andreu. És una persona Gran!

Any 2014. Escric el meu primer llibre i li dedico a l'Andreu. Li lliura un exemplar signat i em diu que no mereix la dedicatòria. Els mèrits no li agraden. Repeteixo, és una persona humil, senzilla. No vol lluir-se davant de ningú. És un exemple, ho ha estat i ho serà. Com en podem aprendre! Com pot aprendre aquesta societat! De cop i volta em diu que el llibre serà una guia per als alumnes de la Universitat i m'anima a fer conferències presentant el meu llibre. I per descomptat, jo segueixo la seva recomanació i en dono difusió al meu llibre, avalada per Andreu.

Any 2019. Al febrer l'Andreu, l'Alfonso Freire i jo anem a l'enterrament del nostre company i amic Josep Ramon Robinat. Andreu condueix el cotxe. Estem molt tristos. Andreu lidera la conversa, destacant els apassionats moments compartits amb el nostre amic. Converses intenses, plenes de valor. Reflexionem. Parlem de la “muntanya russa” de la vida. Una metàfora que il·lustra a la perfecció el passat, present i futur de tots nosaltres. Un cop més, tots coincidim que hem de valorar i gaudir de les persones que estan al nostre costat perquè, més aviat o més tard, ja no hi seran…

El 7 de març Andreu rep la màxima distinció a la Universitat Abat Oliba pels seus 25 anys de dedicació i entrega. Un cop més l'Andreu li treu importància. Andreu es mereix aquest reconeixement i molts més.

Des d'aquí el meu agraïment Andreu per tot el que m'has donat, per fer-me reflexionar, per donar-me altres punts de vista, per convèncer-me, per encomanar-me la teva rebel·lia, per ser el meu amic, per ser el meu mentor, per ser un exemple, per tot allò que he après de tu i per tot el que segueixo aprenent.

Sí, sempre continuaré aprenent de tu. Gràcies Andreu.

Cistella de la compra