No hem de fer desaparèixer les papallones de la panxa, sinó gestionar-les bé

via empresa

Pau Garcia Fuster BARCELONA 20 | 12 | 2014 VIAEMPRESA.CAT

María Muñoz, formadora experta en habilitats directives, dóna les claus per fugir de la por escènica, no perdre l'autoconfiança i millorar la comunicació en públic

María Muñoz és entrenat María Muñoz Roca és entrenadora d'habilitats directives .

 

LES CLAUS

«La por escènica és una falta d'autoconfiança pel temor de no complir les expectatives»

«Molta gent evita les presentacions i les delega, i acaba agafant més por»

«Els joves cada cop són més atrevits que els de 40 o 50 anys»

La cantant Pastora Soler sorprenia fa unes setmanes anunciant una retirada temporal a causa del por escènica. Fins i tot Joaquín Sabina ha patit recentment un episodi similar. Però per què professionals amb acreditada experiència poden patir aquestes situacions? No són exclusives del món de la música, ja que també es viuen més sovint del que es pensa al món empresarial. Persones a qui no s'ha vist mai intervenir en una reunió, o directius que deleguen per sistema les presentacions públiques, també poden ser víctimes. Maria Muñoz és entrenadora d'habilitats directives a MRC International Training, i domina especialment tot allò referent a la comunicació en públic. Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses, i després de 15 anys treballant a agències de publicitat, l'any 2000 va fer un canvi de rumb per especialitzar-se en aquest àmbit. Autora del llibre Gaudeixes comunicant? (Dobleerre, 2014), repassa en aquesta entrevista amb VIAempresa les claus per mantenir la confiança en un mateix, no tenir por de lescenari i gestionar correctament les papallones a la panxa. Qui no les ha sentit?

papallones2

 Què és la por escènica? És una manca d'autoconfiança pel temor de no complir les expectatives del teu públic. Pots ser un gran professional, conèixer molt bé la teva feina; però, en un moment determinat, disminueix l'autoconfiança. 

¿Per què es produeix? Pot ser per un diàleg mental que es fa un mateix anticipant coses negatives. Per exemple, quan fem una presentació davant d'un públic de més nivell. Quan això passa tenim més por perquè pensem que ens poden boicotejar o fer una pregunta que no sabrem respondre. Una altra causa possible és haver rebut una crítica negativa que no s'ha paït bé. D'alguna manera es crea una dependència emocional amb el públic, i encara que coneixes perfectament què fas, tens por de bloquejar-te o no donar la talla d'alguna manera.

 És habitual trobar aquestes pors entre directius o treballadors dins de les empreses? És més habitual del que sembla. De fet, una de les formacions que més es demana és sobre fer presentacions eficaces o com impactar el públic. Una cosa és el que saps, i l'altra és que sigui útil per als altres i els hi aporti valor. Una presentació no acaba quan has acabat de parlar, sinó quan reps el feedback del públic.

En fer aquestes formacions, on s'incideix més? A banda del coneixement i la comunicació verbal i no verbal; incidim molt en l'actitud interior. Estàs disposat a compartir els teus coneixements ia gaudir-ne? A més, has de conèixer a priori el teu públic per ser més eficaç. D'aquesta manera podeu modular la presentació en funció del que necessiten els altres.

 Té solució la por escènica? Com es pot combatre? L'important és practicar i atrevir-se a fer-ho. Molta gent evita les presentacions i les delega, i acaba agafant més por.

De fet, ha publicat al seu llibre les tres claus per aconseguir-ho. Quins són? La primera és lactitud, ha de ser positiva. No hem de tenir por de l'error, som humans! Hem de crear un entorn molt proper. No estic gens d'acord amb les presentacions on el ponent s'amaga darrere d'un faristol o taula. En una conferència heu de passejar entre la gent, sentir que som un mateix equip. Això es nota i acabes repartint el pes de la presentació que deixa de ser un monòleg per ser un diàleg.

Què més? El segon pas és l?empatia amb el públic. No pensar que ets més que els altres perquè ets un expert del tema, sinó que ets a disposició del públic. De fet, el públic també et pot enriquir molt, perquè avui dia n'està molt informat. La por escènica pot sorgir quan no acceptes que potser algú sap més que tu.

I la tercera? La tercera és aplicar la creativitat: sorprendre la gent i superar les seves expectatives, alhora que cal ser concret per aprofitar bé el temps. És vital sortir de la rutina.

Són bones les clàssiques papallones a la panxa? Això és fonamental. Quan les sents vol dir que vols donar el màxim i que tens respecte pel teu públic. Tots ens hem trobat mai alguna persona que parla per a si mateixa, els agrada tant parlar que en realitat són bons oradors, però no aporten res. No tenen papallones, surten a parlar com si fossin a casa. Hem de tenir adrenalina per donar el màxim, i és bona aquesta inquietud, per complir el compromís que tenim amb el públic. No hem de fer desaparèixer les papallones de la panxa, sinó gestionar-les bé.

DIVIERTASE_hotel Sevilla TOUS

Una persona tímida pot aconseguir acabar gaudint mentre comunica? Estic segura però necessita pràctica. Quan fem una presentació al final és com ser una mica actor. Tens un escenari, un públic i has d'acceptar que fas un rol. No vol dir que enganyis ningú, però en aquest moment agafes el rol de l'expert que està compartint els seus coneixements. Pots ser tímid a la vida íntima o familiar, però aquí no; has d'agafar un rol que no permet ser tímid. Hem de pensar que si ens hem preparat, mereixem tenir èxit.

¿Caldria educar més l'exposició oral i el debat? Sí, sens dubte. Has de ser capaç de defensar diferents opinions, encara que sempre sigui més fàcil fer-ho amb la que hi estiguis d'acord. Per sort, ara ja hi ha moltes universitats centrades en això perquè és necessari a pràcticament tots els sectors.

 Tot i això, encara estem lluny d'altres cultures on està més desenvolupada aquesta formació? És clar que als Estats Units, per exemple, hi ha molta més tradició en aquest sentit. Aquí, però, ja es comença a fer. Les escoles cada cop fomenten més les presentacions, els debats en assemblea i la participació. Això fa que els joves cada cop siguin més atrevits que els de 40 o 50 anys. Anem bé, però les empreses també haurien de fomentar aquesta formació perquè alguns directius arrosseguen aquest handicap i si ningú detecta aquesta necessitat… Fins i tot es veu a les reunions, on hi ha gent que no gosa parlar per por d'equivocar-se o fer el ridícul. Si no trenques amb això, a llarg termini pots caure a la por escènica.

Cistella de la compra