«El llenguatge no verbal és la part més emocional, transformadora i humana de la comunicació»

abril 8, 2025

A continuació, l’entrevista realitzada per la Cambra a la Maria Muñoz Roca, com a col.laboradora habitual en la Formació continua

1. La comunicació és una eina fonamental tant en l’àmbit professional com personal. Quina és la seva importància i com pot marcar la diferència en el lideratge i les relacions interpersonals?

La Comunicació és una eina que està present en totes les nostres activitats quotidianes, professionals i personals. La clau de l’èxit d’una relació la trobem en com ens comuniquem amb aquella persona: com parlem, com escoltem, com la mirem, quines paraules escollim, com empatitzem, com demostrem el nostre respecte a les seves opinions…

En el lideratge, el líder ha de prioritzar la comunicació amb el seu equip amb l’objectiu de conèixer com pot ajudar-lo i aportar valor.

Quan el líder cuida les relaciones interpersonals amb el seu equip, està cuidant a les persones. I per cuidar a les persones hem de cuidar la comunicació.

Sense comunicació, no hi ha lideratge.
Sense comunicació, no hi ha equip.
Sense comunicació, no hi ha resultats.

Un ingredient molt important comú del lideratge i la comunicació és la Creativitat. Una comunicació creativa és una comunicació conscient, personalitzada i única. Un lideratge creatiu és un lideratge enfocat a les necessitats individualitzades de cada persona i, a la vegada, és un lideratge que construeix equip.

2. Com a experta en habilitats socials, quins consells donaries per afrontar converses difícils de manera efectiva i assertiva?

Afrontar una conversa difícil és sempre un repte. Necessitem mantenir equilibrada la nostra comunicació racional i emocional amb l’objectiu d’arribar a una solució satisfactòria per a totes les parts.

Efectivitat i assertivitat sempre van juntes. Una comunicació efectiva implica respectar l’altra persona i conèixer les seves necessitats. Estem parlant de proximitat, de voler conèixer a l’altre persona i saber com poder formar un “equip”.

Una comunicació assertiva, a més a més, implica també respectar-nos a nosaltres mateixos, atrevir-nos a demanar, tenir autoconfiança, saber expressar les nostres emocions i fer-ho des de l’autoconeixement i el benestar.

3. La intel·ligència emocional juga un paper clau en la comunicació. Com podem desenvolupar aquesta competència per millorar les nostres interaccions diàries?

La intel·ligència emocional és la gran assignatura pendent. Molts cops l’aprenem amb les experiències de la vida. Afortunadament ara ja a les escoles i les universitats comencem a parlar d’Intel·ligència emocional i comencem a practicar-la en situacions reals o simulades.

Una bona forma de desenvolupar-la és fer una anàlisi de les nostres fortaleses i les nostres àrees de millora quan parlem de relacions intra-personals (amb un mateix) i interpersonals. Ens coneixem bé? Sabem potenciar els nostres punts fors? Volem dedicar esforç i constància a millorar?

Tindrem un diagnòstic i la responsabilitat de prendre acció. Petits canvis, petites decisions poden donar-nos grans resultats. Crear nous hàbits depèn de la voluntat de cada persona. Quan vols començar?

4. A les empreses, sovint sorgeixen conflictes. Quines estratègies recomanes per gestionar-los de manera constructiva a través de la comunicació?

Sempre m’agrada comentar a les meves formacions que la millor estratègia és anticipar-se al conflicte i evitar que arribi.

I moltes vegades, això està en les nostres mans: observant el que està passant al nostre voltant, preguntant, investigant, tenint aquella conversa pendent, escoltant…

Quan el conflicte ja està aquí, permeteu-me donar 3 recomanacions:

Plantejar objectivament el conflicte: diferenciar el que jo crec que ha passat del que veritablement ha passat. Recollir la informació real, sense jutjar.
Crear un clima de confiança entre les parts implicades. Estem parlant de comunicar-me de forma exquisida des del primer minut: amb paraules positives, amb una expressió facial adequada i amb una veu professional.
Estar oberts a canviar d’opinió: gestionar el nostre ego, que sovint ens posa un antifaç davant dels ulls i no ens permet veure res més.

5. Quin paper juga la comunicació no verbal en les converses difícils i en la construcció de relacions de confiança?

La neurociència i la programació neurolingüística ens està demostrant, dia a dia, com és de rellevant la comunicació no verbal.

Sempre ens han ensenyat a estructurar bé el nostre missatge, el què diem amb les nostres paraules. És clar que això és molt important. És el primer pas. És el contingut que volem transmetre. És la part més racional del missatge.

I com fem arribar aquest missatge a l’interlocutor? Com influïm en l’interlocutor? Com potenciem l’impacte de les nostres idees? La resposta és amb el llenguatge no verbal. És la part més emocional de la comunicació, la part realment “transformadora”, la part “humana” de la comunicació. Tinguem en compte que generem confiança i compromís amb el llenguatge no verbal

Una mirada de complicitat, apropar-nos a l’interlocutor, mostrar comprensió amb un gest del nostre cap, emfatitzar les meves paraules amb una pregunta retòrica, crear un clima de confiança amb una veu tranquil.la i compassada, escoltar sense interrompre, obrir les nostres mans cap a l’altra persona permetent el diàleg… El llenguatge no verbal és màgic, ens permet ser únics en la nostra comunicació i personalitzar cada missatge.

6. Finalment, quin consell donaries a aquelles persones que volen millorar la seva capacitat per comunicar-se en situacions complicades?

Principalment, preparació, voluntat de resolució i creativitat. Cada situació és diferent i cada resolució també.

Jo vaig començar en el món de la comunicació amb molts interrogants. Trobava difícil que persones amb diferents idees, cultures, experiències i educació poguessin arribar a un acord únic satisfactori per a tothom.

I un dia vaig descobrir la clau de l’èxit, l’essència de la Comunicació. Es tracta de: